El Castell de Vallmoll és una peça fonamental de la reconquesta al domini sarraí doncs, de forma coetània a l'origen del castell, s'instauraren una sèrie de castells, places fortes i fortificacions que donaven protecció a les repoblacions del territori situat a cavall entre el riu Francolí i el riu Gaià. Fruït d'aquestes, es creà una xarxa de castells amb origen cap als segles XI i XII, dels qual el de Vallmoll destaca per la fortalesa dels seus murs i torre, i per la gran extensió del seu recinte.

La composició actual no és pas l'original, sinó que és la suma de diferents transformacions i afegits, de les quals podem remarcar les produïdes durant el segle XV i els segles XVII i XVIII, com les més important. L'estructuració dels espais del castell respon a una composició clàssica, doncs es troba situat en el punt més elevat del turó que domina el poble,, i el seu accés es produeix de forma tangent a la façana sud, en baioneta i flanquejat per un baluard. Aquest accés dóna directament al que podem anomenar com a pati d'armes, que també estrobava flanquejat per una torre, la oest. És en aquest pati, on hi trobem l'accés real a les edificacions del Castell. Aquesta porta, junt amb la seva portalada i tota l'ala d'edificació ja consolidada correspon a una edificació del segle XV destinada a espais habitacionals del castell, els quals es tanquen a nivell d'obertures al pati d'armes i s'obren al següent pati, el que podem anomenar com a pati de palau, el qual disposava d'una gran escalinata contemporània a la portalada principal i que conduïa directament a la planta noble, on s'hi troben una gran sala i la Torre de l'Homenatge. Aquest pati de palau, es trobava completament rodejat d'edificacions destinades a usos d'habitacions combinats amb usos d'establia. Cal remarcar com a element important del Castell, les últimes reformes efectuades a la façana sud, obra de l'arquitecte renaixentista Pere Blai (autor també de la capella de Santa Tecla de la Catedral de Tarragona i de l'edifici del Palau de la Generalitat a la plaça de Sant Jaume de Barcelona). Fruit d'aquesta intervenció, podem gaudir d'una façana amb carreus encoixinats i obertures emmarcades també amb encoixinats i reixats.

​